Vaig descobrir a aquest gran artista un dia ja fa temps a una llibreria. Cercant llibres que em poguessin interessar vaig trobar un recull dels projectes fotogràfics d’en Chema Madoz.
No el coneixia i em va cridar l’atenció: fotògraf madrileny al que el caracteritza una fotografia majoritàriament realitzada en blanc i negre i del que en destaquen les seves composicions que juguen amb la percepció de l’observador. Els objectes són protagonistes de les seves imatges on cerca la comparació del que és real amb lo virtual.
Em va cridar molt l’atenció el tractament de les seves fotos i sobretot l’enginy que demostren aquestes. Cercant a fons entre els llibres em vaig trobar amb el “Fotopoemari”, llibre resultat de la col·laboració del fotògraf amb el poeta català Joan Brossa. Aquest llibre proposa una mirada crítica de la realitat a partir de la relació entre els versos i la instantània.
De la poesia surrealista de Brossa en destaquen els seus poemes objecte on col·laboren en moltes ocasions artistes com Miró o Tàpies. Els poemes objectes tracten de descobrir la màgia de l’objecte més vulgar, molt comentat per la dosi de compromís social i humor que hi intervenen.
Link Madoz: http://www.chemamadoz.com