Arran del documental Helvetica projectat en una de les sessions de classe sorgeix aquesta petita reflexió d’aquest film de Gary Hustwit. Com diu el director perquè fer un film dedicat a aquesta tipografia? Doncs molt senzill, perquè ens envolta i la trobem constantment a molts llocs.
Al llarg de tot el documental es fa una gran crítica i reflexió sobre aquesta tipografia i del món tipogràfic en general. Això s’aconsegueix a través de l’opinió d’un seguit de personatges influents dins el marc del disseny gràfic. D’aquí en sorgeixen moltes opinions, des de la més contrària fins a la més favorable. Podríem anomenar a l’helvetica com a l’apple de les tipografies.
Per a mi la font Helvetica és un recurs proper, una tipografia de pal que és llegible i neutre. Alhora d’escollir quina tipografia utilitzaràs has de tenir en compte molts criteris, des d’on s’aplicarà, quin sentit donarà, l’efecte que volem aconseguir amb la tipografia… Cada cas que ens podem trobar és diferent. Personalment penso que hi ha un gran recull de tipografies les quals trobo que donen molt de joc, a banda de l’Helvètica, i es poden utilitzar en molts contextos. Un exemple en podria ser la Gotham.
Tot i així, cada font és un món diferent que ha estat creada per a algun projecte en concret o per expressar quelcom. Podem trobar tantes solucions de tipografia diferents com solucions de de disseny.
